Finanziell unterstützt durch
die Europäische Union
Europäisches Verbraucherzentrum Italien Büro Bozen

Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe Auri 2021

Beilage zur ladinischen Europa-Ausgabe Nr. 30 - Redaktion: Europäisches Verbraucherzentrum


NüSC NUMERI

Boom de laur tl ann dl Covid

La Zentrala Europeica di Consumadus (ZCE) Talia a publiché dan da püch i dac dl laur fat l’ann passé, che é sté dër compliché porvia dl Covid-19. Les mosöres restritives adotades a livel nazional y internazional á influenzé dassënn la vita di consumadus y la ZCE é gnüda cherdada a gestí n stlafun de domandes: dl 2020 á i dui ofizi talians pité 11.386 consulënzes, dui iadi tan co l’ann denant; de chëstes ê passa 4.900 coliades ala pandemia. Implü á la ZCE daidé recuperé passa 220.000 euro ti ston dlungia ai consumadus tla gestiun de 2.122 reclamaziuns. A chisc resultac ti röiel pormez les segnalaziuns positives sön le web, sides por les ativités social che por le material digital: i sic internet di dui ofizi de Roma (ecc-netitalia.it) y Balsan (euroconsumatori.org) é gnüs vijitá 634.554 da singui utënc, ai á arjunt indöt 3 miliuns de visualisaziuns dles plates web y al é gnü desćiarié feter 300 mile iade documënc informatifs, jorantins y brosciüres.

TRASPORT DE FLIGRI

2020: n te ann n’él ciamó mai sté

L’ann passé é le setur dl trasport di fligri sté chël plü atoché cun chël che la ZCE s’á dé jö. Feter trëi sön diesc domandes (3.219 sön 11.386) á revardé problems te chësc ciamp y feter dui terzi, 2.089 (le 65%), é gnüs gaujá diretamënter dal Coronavirus. Le reconescimënt da pert de val’ compagnies di dërc garantis ai consumadus romagn sovënz n some. Mo dal’atra pert odunse le falimënt de tröpes compagnies. Y chësc ne vá gnanca bun por i consumadus, ajache an risćia che al nen romagnes ma püces en pe y che i prisc dles chertes sides massa alc. Al é important da ciafé la dërta balanza che portes passajiers a gní sconá y les compagnies a ne jí nia ala nia.

TRADING ONLINE
Metede averda a üsc sparagns
Tla ZCE Talia ne passel gnanca n’edema zënza che al sides n consumadú che segnalëies da se stenté da contaté le broker dla plataforma de trading online che l’â daidé cina dan da püch. Y feter dötes les reclamaziuns reverda caji olache les pordüdes de scioldi é bindebó granes. La pröma cossa da fá por se stravardé da trapolades de vigni sort é ciaré de se instësc fajon val’ püces cosses: 1) ne stede a avëi crëta sce i n’ëis nia os contaté le consulënt; 2) controlede sön le sit dl trader-online sce al é gnü publiché informaziuns sciöche la soma minimala damanada por daurí n cunt, coche al vëgn desfiré les prozedöres d’investimënt che le consumadú chir fora, te ci caji che le cunt vëgn stlüt automaticamënter sce al é pordüdes che vá sura n cer limit de segurëza fora; 3) controlede dagnora l'archif di “avisc por i sparagnadus” sön le sit dla Consob por ciafé fora sce la plataforma de trading online che ves interessëia é bele gnüda segnalada, jon sön le sit https://www.consob.it/web/area-pubblica/occhio-alle-truffe.

CAJE DL MËIS
N consumadú á cumpré online n ciüciastöp robot da n comerziant dl Luxemburg paian 600 euro. Do passa 20 dis ál contaté le venditur, ajache al n’â nia ciamó ciafé le poch. Cun gran morvëia dl consumadú ti él gnü respognü che le poch ê bele gnü dé jö. Mo le de che le poch ess messü gní consegné ê le consumadú t’ofize che al laurâ. I dac fornis dal comerziant dl GPS dl corier ê tlers: chësc ultim ê jü sön la strada olache le consumadú abitâ y â metü le poch te süa cassëta dla posta. Por chësta rajun â le comerziant araté che al foss gnü dé jö le poch aladô dles mosöres anti-covid. Ajache le consumadú n’ê nia bun da ciafé dassú na soluziun él jü dala Zentrala Europeica di Consumadus (ZCE) Talia che ti á ortié la pratica ai colegs dla ZCE Luxemburg injuntan na foto dla cassëta dla posta dl consumadú che ê trö massa picera por n poch da na grandëza mesana. Implü prevëiga les normes europeiches sön i contrac a destanza na confermaziun dl consumadú, che ci che é gnü aposté é ince gnü surandé, tres la sotescriziun o val’ d’ater. Por mirit dl aiüt dla ZCE y dl laur dla rëi ECC-Net ti él gnü retü la soma al consumadú.