Finanziell unterstützt durch
die Europäische Union
Europäisches Verbraucherzentrum Italien Büro Bozen

Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe Decëmber 2023

Beilage zur ladinischen Europa-Ausgabe Nr. 94 - Redaktion: Europäisches Verbraucherzentrum


COMERZ ELETRONICH

I consëis dla Zentrala di consumadus europeica (ZCE) por cumpré ite online

En ocajiun dl Black Friday á la rëi dles Zentrales di Consumadus europeiches (ECC-Net) metü adöm na ligna de consëis por les cumpres online che vel danz ince ti tëmps olache al n’é nia de gragn sconti.Tröpes porsones sá sambëgn che pro i produc cumprá tl'UE velel la garanzia legala de dui agn, ince sce ai é gnüs cumprá canche i prisc ê arbassá. Cotan de consumadësses y consumadus conësc ince le dërt de retrata de 14 dis, che vëgn apliché ales cumpres a destanza, mo ëise bele n iade aldí cizé de chargeback, dropshipping y dark patterns? La Zentrala di consumadus europeica (ZCE) ves spliga de ci che ara se trata y a ci che al é da mëte averda.


I SOCIAL MEDIA Y I DAC PERSONAI

Meta porta ite l'abonamënt a paiamënt

Le Comité europeich por la proteziun di dac (EDPB) ti á proibí al conzern social media Meta, cun na dezijiun publicada al 1. de novëmber, da adoré i dac personai dles anuzadësses y di anuzadus coiüs adöm sön Facebook y Instragram por publizité mirada sön chëstes plataformes. Sön na tara á Media cherié la poscibilité por anuzadësses y anuzadus dl'Uniun Europeica da fá n abonamënt a paiamënt de (por intant) 12,99 euro al mëis por podëi adoré inant chisc social media. Y belavisa, da daurí l'app ti él bele atira gnü sö a tröpes anuzadësses y tröc anuzadus la comunicaziun che ti pitâ la poscibilité da chirí fora sce fá n abonamënt a paiamënt zënza reclam o adoré inant le sorvisc debann. Al é da se fá demorvëia che l'opziun da adoré inant l'app y i dac personai sciöche dagnora ê alzada fora te na manira evidënta: chësc é sëgn che i dac coiüs adöm por fins de reclam á por Meta bonamënter n majer valur co i scioldi dl abonamënt che gniss trac ite. Al momënt vëgnel controlé dales autorités europeiches dla proteziun di dac sce chësta manira da fá é pordërt legitima, mo te vigni caje él important che les consumadësses y i consumadus sais che sü dac personai á n gran valur y che chisc dac é davëi n dër prisc che an paia por adoré i social network.


METEDE AVERDA AL'INGIANADA!

Fake accounts de compagnies de jore sön X (l'inom atual de Twitter)

Cina sëgn n'á la ZCE ciamó ciafé degönes segnalaziuns de consumadësses y consumadus, mo compagnies de jore desvalies y ince d'atri media avisëia che sön X (insciö ál sëgn inom Twitter) él accounts falc che savaia da ester le sorvisc por le publich ofizial de na compagnia de jore y se pita da orëi ciafé na soluziun tl caje de dificoltés dla jënt che tol le fligher. Che che taghëia na compagnia de jore te n post y damana aiüt por n problem lié a n jore prenoté pó bonamënter ciafé na resposta da n bot de n profil falz che damana ciamó d'atres informaziuns tres n messaje diret. Che che ti mëna spo inant so numer de prenotaziun cun ciamó d'atri dac lapró ala compagnia de jore falza ti dá la poscibilité ai trapoluns che é doia da mudé la prenotaziun dl jore y mëte ite n ater inom y n'atra trassa, zënza che la vitima s’un intënes. Fazit: por jí sön le sigü él damí da adoré les opziuns de contat che é sön la plata web ofiziala dla dërta compagnia de jore. Por de plü informaziuns sön phishing y ingianades online.

CAJE DL MËIS
De dezëmber dl 2022 á na consumadëssa todëscia aposté da na botëga online taliana n per de stivá de coran. De agost dl 2023 s'á la consumadëssa indere intenü che le coran dl stivá dërt fajô faldes sotes y á porchël fat na reclamaziun scrita al'aziënda. Chësta ti á lascé alsavëi che ara ess ma azeté la reclamaziun sce al foss gnü presenté n arat da pert de n espert deache al ê bele passé plü co sis mëisc da canche i stivá ê gnüs cumprá. L'aziënda n'â indere nia tigní cunt che dal 1. de jená dl 2022 s'âl mudé la lege por ci che reverda l'inverjiun dl pëis de cumproa arlungian le tëmp da sis mëisc a n ann: chësc ó dí che sce al vëgn dant n defet tratan le pröm ann spo pëion ia dal'idea che le produt ê bele da defet canche al é gnü consegné, ater co sce le comerziant desmostra le contrar. Deache la consumadëssa n'é nia stada bona da ciafé na soluziun ala reclamaziun s'ára adressé ala ZCE Germania, che á mené inant la chestiun ala ZCE Talia che á spo contaté l'aziënda. Do che al ti é gnü splighé che al se â mudé la lege ti él gnü retü le prisc de cumpra ala consumadëssa.