Finanziell unterstützt durch
die Europäische Union
Europäisches Verbraucherzentrum Italien Büro Bozen

Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe Jená 2023

Beilage zur ladinischen Europa-Ausgabe Nr. 7 - Redaktion: Europäisches Verbraucherzentrum
Comerz eletronich

Co fejon pa da reconësce i "Dark Pattern"?

I "Dark Pattern" é elemënc de design aposta de na plata web cheriá por impizé les anuzadësses y i anuzadus da fá certes aziuns p.ej. da dé ite dac personai y da cumpré certi produc. Ara se trata de strategies de marketing ascognüdes che le design dles plates web sfrüta por influenzé les dezijiuns dles consumadësses y di consumadus. Pro chëres che vëgn dant le plü gonot él por ejëmpl ofertes de produc che vëgn ciamó metüs lapró debota denant che stlüje jö l'apostaziun, banner che vëgn alzá fora aposta por nes fá gní la vëia da cliché lassura, messaji che nes “bruntora” sce i refodun n scunt y abonamënc che vëgn ativá cun n clich y che ne se lascia spo dedô prësc nia plü desdí. De te strategies de marketing che vëgn aplicades canche al vëgn realisé plates web ne é por le momënt nia ciamó regolamentades avisa, mo ares toca zënzater pro les pratiches comerziales che gnará tosc disciplinades a livel europeich. Por che les consumadësses y i consumadus pois cumpré ite te na manira sigüda online él te vigni caje important da savëi che al é de te strategies y coche an fej da les reconësce. Deplü informaziuns sot a.

METEDE AVERDA AL'INGIANADA

Tres plü gonot vëgnon trapolá sön internet

Tres indô se lascel adintëne tla Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE) porsones che é tomades te na fufola sön internet. Chëstes ne vára sovënz nia plü da daidé y porchël él de gran importanza da imparé da desfarenzié bele atira les ofertes, a chëres che an pó ti avëi crëta, da chëres che ó ma freghé la jënt. Pro chëstes ultimes toca por ejëmpl les ofertes che vëgn dai fake shop; chisc ti fej crëie ala jënt che ai vënn produc de marca dër bunmarcé. La marcianzia ne röia ala fin nia adalerch o an ciafa n produt falsifiché o cinamai döt val'd'ater de ci che an á aposté. Che che perd indere le plü scioldi por dagnora é zënzater les consumadësses y i consumadus che se lascia ite sön investimënc dl trading online fraldorënt. Ara se trata de ofertes de investimënt da pert de sozietés che n'á sovënz gnanca les lizënzes che vá debojëgn y che ó ma ti abiné ca i scioldi sparagná a sües vitimes. Por ester tres ajorná ti á la Zentrala di Consumadus Europeica ince porté dant chësta tematica ala Polizia Postala tl cheder dl'incuntada che vëgn tignida vigni ann. Por gní alsavëi ci sort de trapolades che al é ciamó sön internet y co che an pó fá da les reconësce podëise jí sön nosta plata web.

IADI

La Croazia röia tla zona dl euro

Dal 1. de jená inant él da paié ince tla Croazia cun l'euro y la vedla valüta kuna vëgn tuta jö. Le curs de ingiamia danter l'euro y la kuna dla Croazia é gnü fissé a 7,53450 kuna por 1 n euro. Che che ess ciamó da avëi n valgönes zetoles dla vedla valüta te gofa pó les ingiamié tratan süa proscima vacanza tla Croazia y plü avisa cina ai 31 de dezëmber dl 2023 ti ofizi postai o tles banches comerziales. Cina a n import mascimal de 100 kuna te banconotes y 100 kuna te monëdes por operaziun, ne costel nia da baraté ite i scioldi. Les banches zentrales nazionales di atri Paisc dla zona dl euro ingiamia ince les kuna debann mo ma cina ai 28 de forá dl 2023. Deplü informaziuns sön chësc argomënt ciafëise sot a.