Finanziell unterstützt durch
die Europäische Union
Europäisches Verbraucherzentrum Italien Büro Bozen

Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe Dezëmber 2015

Beilage zur ladinischen Europa-Ausgabe Nr. 84 - Redaktion: Europäisches Verbraucherzentrum


COMERZ ELETRONICH

Tëmp da Nadé – tëmp de scincundes. A ci messëise pa mëte averda sce i orëis cumpré online ostes scincundes da Nadé

Avisa por tigní fora le stres che vëgn dal cumpré scincundes da Nadé te botëga, y ince por s’anuzé dla oferta plü ampla te internet, comana tröc consumadus sües scincundes da Nadé online. A ci mësson pa mëte averda: naota él important da comané le patüc adora assá y preodëi intardiades, scenó él prigo che al ne röies nia adalerch les scincundes por la vëia da Nadé. Por ci che reverda le paiamënt fossel damí, olache ara vá, da ne paié nia atira (por ejëmpl cun cherta de credit o paiamënt bancar): le patüc cumpré vëgn impormó ortié dedô, porchël é le prigo da ne ciafé nia val’ che i ëis paié maiú. Sce le paiamënt vëgn fat tres cherta de credit indere y le patüc ne vëgn nia ortié pón a vigni moda s’anuzé dl chargeback. De plü informaziuns ciafëise sön.


IADI Y VACANZES

Situaziun zitia danter Francia y Belgio – jënt sön le iade se tëm

Te chisc ultimi dis á tröc consumadus contaté la Zentrala di Consumadus Europeica (ZCE), ajache ai orô jí tl Belgio o tla Francia i proscimi dis, mo á tut la dezijiun, porvia dla situaziun atuala, da renunzié al iade o se scrí por ciafé de plü informaziuns. Metede averda: al é rî che osta domanda da se trá zoruch o mudé l’apostaziun debann vëgnes azetada! Ma sce al é n avis ofizial sön le post olache i orëis jí podëise se trá zoruch debann. Sce al vëgn ma dit da mëte averda da jí te posć olache al é tröpa jënt ne podëise nia se trá zoruch debann, indere sce al é frases sciöche "al vëgn dejaconsié dassënn da jí te chësc paîsc" podëise se trá zoruch. Sce i ëis aposté ma i jori, cherdede sö la compagnia de fligri por damané sce ara á publiché n te avis.


AUTO

Scandal Volkswagen

Le grup Volkswagen á venü auti a gasöre che dá jö de plü ossid d'azot de ci che é conzedü dala lege. Danter i auti sot acüsa él VW, Audi, Seat y Skoda. Co pói pa controlé sce mi auto alda pro chisc? Chësc pón fá jon dal comerziant te fujina o ciaran online. Por le fá adoron le numer d’identificaziun dl veicul (VIN) che é sön la lista „E“ dla cherta de zircolaziun. De plü informaziuns é da ciafé sön.


Caje dl mëis
Na consumadëssa todëscia á comané na löm de ghips da 15 kg sön n sit online talian da 1.300 euro. Ince sce ara ê fata ia sciöche al alda, s’á la consumadëssa intenü, do avëi daurí sö le cartun che le ghips â na gran creta. La consumadëssa á atira informé l'aziënda dl dann, ajuntan sciöche proa fotografies, y á damané che al ti gniss baraté fora la löm, ajache ara ne jô nia da la cuncé. Le imprenditur ê a öna da ti la baraté, mo, atramënter co da ci che é preodü dala lege, á l'impresa ghiré che la consumadëssa ortiass zoruch la löm paian instëssa. Ajache ara n’ê nia a öna á la consumadëssa contaté la ZCE Germania, che á ortié la reclamaziun ala ZCE de Balsan. Nosc intervënt á albü suzes: l’imprenditur n’á nia ma pité da baraté fora la löm, mo la consumadëssa á ince podü se tigní la löm rota.