englishenglish    deutschdeutsch    italianoitaliano
Europäisches Verbraucherzentrum Europäisches Verbraucherzentrum
NewsÜber unsSchlichtungBeratungJugendInfoLinks
ECC-Neet






Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe

Um monatlich über die Neuigkeiten im europäischen Verbraucherschutz informiert zu sein, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe Dezëmber 2006

Beilage zur ladinischen Europa-Ausgabe Nr. 76 - Redaktion: Europäisches Verbraucherzentrum


BROSCIURA

MPURTAZION DALA EU „DO IT YOURSELF“

Cumpré n auto ne toca dessegur nia pra chëla cosses da uni di che n fej zënza pensé do giut: pervia che l se trata suënz de de majera somes dassëssa na tel compra vester stadireda – unfat sce n la fej tla Talia o sce n ti dà na udleda sëura i cunfins ora. Y chësta udleda ne ie dessegur nia de dann.
Ma co funzionea pa perdrët na tel mpurtazion? De cie sort de documënc éi pa debujën? Co assugurei pa ie l auto ntan l trasport? Ulà y per cie soma ie pa da paië la chëuta sun l valor njuntà? Tant costa pa te €uro l auto che é cumprà oradecà?
Na resposta sun chësta y d’autra dumandes nes dà l cudejel nuef dla Zentrela Cunsumadëures Europeica cun l titul “Mpurtazion dala EU”.
L cudejel ie da giaté debant tla Zentrela Cunsumadëures Europeica (Streda Brenner 3, 0471-98039) o vën mandà tres posta sce n manda ite na marca da € 1, 40.


CUNTRAC

Te cie caji vel pa l dërt de rezeduda?

Datrai sotscrijen n cuntrat zënza pensé sëura assé, minan che n posse n unì ora saurì tres l dërt de rezés: ma chësc ne ie nia nsci. L rezés da n cuntrat ie na ezezion y a uni moda nia la regula – rezeder possen mé te caji spezifics legulei avisa dala lege:
  • pra cuntrac che vën stluc ju dedora da locai cumerziei (sun streda, pra sé a cësa …)
  • pra cuntrac a distanza (vendudes tres catalogs, vendudes ondine…)
  • pra cuntrac time-sharing (multipropreteies)
  • pra cuntrac de nvestimënt che ie unic sotscric dedora dai locai cumerziei
N fal che vën fat suvënz: sce n ti à cialà a n auto pra n cunzesciuner y n à sotscrit l cuntrat – ne iel degun dërt de rezés!
Rezeder ne possen oradechël ënghe de no tl cajo de lincanc de uni sort (nce e-bay) y te dut l ciamp dl turism y dl tëmp liede.
Nfurmazions plu avisa abinéis sota: www.euroconsumatori.org/16842v27887d16983.html y www.euroconsumatori.org/16842v21419d21446.html.


INTERNET

Ala crissa de bona ucajions tl Internet? La va de mëter verda!

Navighé tl internet ie al didancuei na cossa da uni dì. Y l ie vëira che n se giata ora dla dutes: tests debant sun l cuozient de nteligënza, calculi debant sun l’aspietadives de vita y nsci inant… ma tl sgors dl ntujiasm se desmëncen suvënz che nia ne ie debant!
For inò vën tla ZCE de Bulsan cunsumadëures desperei che minova de se avëi nuzà de na ufierta debant tl internet y che se à po giatà na conta saleda, ajache i à tlicà n ciamp cun la scrita “Ie é liet y azetà la cundizions de cuntrat (AGBs)” – suënz zënza l avëi fat efetivamënter.
Pervia che i cunsumadëures à suënz giatà la contes giut do l “test debant” fova nce bele da giut passà l tëmp de dërt de rezés, che destoma ti stac dla UE da 10 a 14 dis do che l cuntrat ie unit sotcrì. N’autra maniera per fé che i cunsumadëures ne posse nia plu rezeder da n cuntrat ie chëla de dejëujer l servisc debota: ajache la regules dl dërt de rezés dij che l ne ie nia plu puscibl rezeder sce l servisc ie bele unit dejëut!
La ZCE ti cunsieia perchël a duc y a dutes de liejer avisa la cundizions di cuntrac – mé nsci possen se defënder. Adurvëde oradechël la logica: ajache cie che semea massa bel ne ie suënz nia vëira!


VIAGES

Trasport cun julieres: raport sun la lamentanzes tl ann 2005

La rë dla Zentreles Europeiches di Cunsumadëures (ECC-Net) à analisà la dumandes n cont dl setor de trasport cun julieres, che ti ie ruvedes ite ala zentreles defrëntes tl 2005: l se trata de 1195 dumandes de nfurmazion y de 1521 lamentanzes.
La nrescida à purtà ala lum che la majera pert dla lamentanzes ova da nfé cun i cuferi (24%), dadedò univa la tardivanzes (23%) y la cancelazion de joi (22%) La majera pert dla linies de jol che fova tuchedes da chësta lamentanzes ie tla Irlanda (17%) y tla Gran Bretania (16%), ntan che la majera pert dla lamentanzes ie unides fates da cunsumadëures spanioi (18%), da cunsumadëures tudësc (13%) y britanics (13%) y da cunsumadëures svedejes (12%). L ie da muië che i resultac dla lamentanzes ne sodesfej for mo nia la majera pert di cunsumadëures; pra n terzo di caji ne iesen nia ruvei a na cuntlujion. La rejons prinzipieles ie che la linia de jol ne uel nia paië per situazions straurdeneres, per chëles che la ne respuend nia legalmënter (9%) y che la linia de jol ne dà deguna resposta (7%). De duc i autri caji fina mé l 28% via positifmënter, dl 27% ne ie la cuntlujion nia cunesciuda y tl 12% di caji ne iel nia unì respetà i lims de tëmp per fé na retlamazion o che l ne fova deguna rejon valëivla de retlamazion.



software by endo7 druckensendentop