englishenglish    deutschdeutsch    italianoitaliano
Europäisches Verbraucherzentrum Europäisches Verbraucherzentrum
NewsÜber unsSchlichtungBeratungJugendInfoLinks
ECC-Neet






Verbrauchertelegramm Europa-Ausgabe

Um monatlich über die Neuigkeiten im europäischen Verbraucherschutz informiert zu sein, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

NUVËMBER 2001


Redaktion: Zentrela Europeica Cunsumadëures Bulsan


Cajo dl mëns

Metëde verda pra vouchers cun deplù tickets de jol

Sun n jol da Miami a Milan ti vën a n consumadëur talian al infal nia zarà ora dl voucher l ticket che curespuend a chël jol, ma l ticket per l jol de ëuta da Amsterdam a Miami. L viagënt uel, do n valgun dis tla Talia, julé a Amsterdam dan julé da ilo ino de reviers ti Stac Unifiei dl'America. Per fertuna se ntënd l consumadëur dl fal riesc do l prim jol y cherd debota sù la sozietà de jol che dëssa l mené tl'America. Chësta ti fej al savëi che l ne possa nia zapé tl julier zënza si ticket, ma che paian n priesc bon sëch giatëss'l ino n nuef ticket. L consumadëur vën da nëus dut desperà. Permo do deplù telefonac ala sozietà de jol, che à gaujà l fal, vën la doi sozieteies de jol a una y l viagënt giata n ticket nuef zënza messei paië zeche lessù.


Euro

Ulà via cun la muneides n Lires y la muneides de d'autri paejes dla UE

Chi che à a cësa n purcel de sparani res de muneides n Lires, chël se arà bele damandà sce l ne fossa nia miec les paie ìte sun si conto, ajache nchin dan curt tëmp ne fòven nia segures sce duta la banches ëssa tëut jù la muneides. La union dla banches taliana à dan puech lascià al savëi, che, tl tëmp de transizion, giamierà la banches nce la muneides te Euro debant y chësc te duta la Talia. Te truep tacuins iel nce mo DM, Schilling o muneides de d'autri paejes dl'Europa. Chi che n'à nia la ucajion de spënder chisc scioldi ti proscimi mënsc te n viac messerà, do la ntroduzion dl Euro, jì pra la banches zentreles a i baraté (p.e. per l Schilling "Österreichische Nationalbank").


System de piramida

Vanilla: L "Program d'acumulazion d'or" - mé na trapuleda?

N basa ala denunzies dla ZEC (ntlëuta Eurokons - 1999) y de n valguna consumëntes y de n valgun consumënc trapulei à la verdia de finanza de Bulsan pudù nrescì sun doi zitadins sudtirolejes y un n austriach. Chisc a purtà l system de piramida Vanilla cun "l program de acumulazion d'or" te Südtirol y tla Talia dl nord y l à aministrà. Do nrescides che à durà mënsc à la finanza abinà adum assé proves che desmostra la trapuleda de truep zitadins te Südtirol per cënc milions. Dan n valgun dis iesi po stai boni de ciufé i respunsabli. De cie che truepes y truepc ne se rënd nia cont: da nëus ie n valgun sistems atives. Chisc à mé una na mira y chëla fossa de se arichì a spëises d'autri. Per chësta rejon metons a disposizion na plata de nfurmazion che dëssa ti judé ala zitadines y ai zitadins a no se lascé trapulé da chisc sistemes.


Internet

Bandes crimineles africanes và tres e-mail o fax a ciacia de scioldi de zitadins dl'Europa

I trapulons manda dala Nigeria o da n auter stato african n fax o n e-mail a persones tl'Europa. I mitënc fej sciche sce i fossa a cë de na istituzion statela mpurtanta, che muessa mëter al segur scioldi da vel' rebei. Per fé chësc fóssel debujën dl conto dl adressat tl'Europa per, à dì d'ëi, "parché" i scioldi. Per chësc servisc ti vën mpermetui al adressat milions. I trapulons ti fej crëier ai adressac de avëi mo debujën de n valgun milions de aconc. Ma perdrët iesi mé nteressei de abiné cà chisc scioldi: deguni tl'Europa n'à mo udù la gran somes nunziedes tla lëtres.



software by endo7 druckensendentop